Oci i cultura a Mallorca des d'una perspectiva hist˛rica

This language version doesn't exist

Lliçó inaugural

A càrrec de Josep Maria Figueres i Artigues, Universitat Autònoma de Barcelona.

El curs d’estiu «Oci i cultura a Mallorca des d’una perspectiva històrica» és una aproximació acadèmica a l’àmbit de l’oci a l’illa de Mallorca, un camp cultural que, en aquest context, serà estudiat a partir de diferents aportacions transversals.

 Dates i horari

Del 22 al 26 de juliol de 2019, de 17 a 21 hores

Durada

25 hores (20 hores presencials i 5 de no presencials)

Lloc

Aula 24 de l'edifici Sa Riera, c/ de Miquel dels Sants Oliver, 2, Palma

Nombre de crèdits ECTS de la UIB

1

( No s'assisgnaran crèdits ECTS a l'alumnat dels estudis del grau de Química, grau de Bioquímica , grau de Física i grau de Biologia)

Objectius

— Aprofundir en els impactes (socials, econòmics, culturals, mediambientals, estètics) que té l’oci al territori mallorquí.

— Analitzar la imatge de Mallorca projectada internacionalment a partir de l’oferta d’oci actual i comparar-la amb els models d’entreteniment d’èpoques prèvies per mesurar-ne l’evolució.

— Conèixer el paper que té l’oci en l’actual oferta cultural de Mallorca.

— Examinar un conjunt d’informacions sobre oci i turisme amb el propòsit de determinar la incidència que tenen tant en la societat autòctona com en la projecció de la imatge exterior del patrimoni cultural i natural de Mallorca.

— Estudiar les dinàmiques existents en la projecció i difusió de l’oci turístic de Mallorca en el marc digital que representen per les xarxes socials, les plataformes col·lectives o els blogs individuals.

— Compilar un gruix bibliogràfic que abasti llibres, publicacions i articles destacats al voltant dels models d’oci que caracteritzen l’oferta turística de Mallorca.

Continguts

1) Bartomeu Canyelles Canyelles. «La sexualització de l’oci durant el franquisme i la transició». Durant els darrers quinze anys del franquisme, es pot documentar una evolució de la moralitat que esdevé l’origen de nombrosos conflictes culturals a Mallorca. La progressiva suavització dels codis morals de les autoritats fa que comenci a arrelar una nova cultura que, deixant d’anar necessàriament associada al pecat o l’escàndol, fou capaç de provocar l’enuig dels sectors socials més conservadors.
2) Arnau Company. «La introducció de l’oci a la premsa dels anys vint i trenta». Entre la Primera i la Segona Guerra Mundial, la premsa illenca és permeable a la introducció de tota una sèrie de continguts i anuncis que evidencien a l’evolució cultural experimentada durant aquestes dues dècades: seria el principal reflex del canvi de costums de la població illenca en relació amb l’esbarjo i el temps lliure.
3) Aina Ferrero Horrach. «La gestió del turisme i l'oci cultural a Mallorca». A partir d'estudis de públic, es donaran a conèixer algunes de les conclusions extretes que poden servir de base per a la gestió del turisme i l'oci cultural a Mallorca: quin és el perfil de turista que ens visita, quin tipus d'entreteniment cerquen els estrangers a Mallorca, amb quina imatge associen Mallorca tant els locals com els forans, quins són els recursos culturals més atractius per ambdós tipus de públic...
4) Josep Maria Figueres Artigues. «Valors cívics i compromís social en la trajectòria artística de Pau Casals. La responsabilitat de l'artista». Lliçó inaugural
5) Francisca Lladó Pol. «Des d’un passat de postals a la sobreexplotació turística. Una mirada des del còmic i la il·lustració». Aquesta intervenció tindrà com a objectiu analitzar la producció de llibres i de còmics que permeten visualitzar des de la memòria selectiva el record, la recreació i l’especulació imaginativa; espais destinats a l’oci devora arquitectures tradicionals, analogies i paral·lelismes entre un passat de postal i la creació d’àrees sobreexplotades que han contribuït a la degradació de Mallorca.
6) Xavier Jiménez González. «Les estrenes cinematogràfiques a Palma durant el segon franquisme: 1959-1975». Es planteja un recorregut històric exhaustiu a través de les pel·lícules estrenades a la ciutat de Palma entre els anys 1959 i 1975, etapa corresponent al segon franquisme. L’anàlisi centra l’enfocament en els cartells publicats a la premsa del moment, títols censurats, els cinemes que varen obrir i tancar aquells anys, etc.
7) Gabriel Mayol Arbona. «Les festes patronals de Mallorca. De l'acapta al revival». Al llarg del segle XX i XXI les festes patronals de Mallorca han patit una transformació contínua per adaptar-se als nous gustos d'oci que estaven de moda en cada moment. Les festes patronals actuals són una barreja de celebracions d’estructura medieval amb activitats d'oci lligades a la modernitat i a la postmodernitat, així com també intents de reinventar la tradició a partir d'elements nous i vells, com són les neofestes.
8) Antoni Marimon Riutort. «Els inicis del cinema a Mallorca». El cinema va arribar a Palma aviat, el desembre de 1896, i paulatinament, després dels problemes inicials, es va convertir en un mitjà d'entreteniment de cada vegada més massiu. Poc després, es va anar implantant per tota la geografia mallorquina. La censura passà diverses etapes, però sempre condicionà el cinema. A principi dels anys trenta, ja hi havia una setantena de sales de projeccions a les Illes Balears i el cinema estava plenament consolidat com una de les opcions d'oci per a totes les classes socials.
9) Lourdes Melis Gomila. «Gaudir als museus més enllà de la seva col·lecció». Gaudir d'un còctel o escoltar música en directe són algunes de les activitats que es poden fer en alguns museus de Mallorca, els quals s'han convertit en vertaders espais d'oci per a la nostra societat. En aquesta xerrada, es podran conèixer les propostes d’innovació i dinamització que han tingut més èxit.
10) Sofia Moisés Pizà. «La recepció del cinema a Mallorca: formes de consum i circuits alternatius». A banda de les pràctiques portades a terme pels circuits comercials, també existeix una xarxa paral·lela i minoritària que procura assegurar la recepció d’un cinema no comercial, que difícilment arriba a un sector ampli de la societat. Mitjançant aquesta intervenció s’explica quines han estat les estratègies encaminades a crear a Mallorca un circuit alternatiu de producció i exhibició cinematogràfiques.
11) Bartomeu Mulet Riutort. «60 anys de grafisme musical a Mallorca”. La coberta d’un disc i tot el seu conjunt gràfic esdevé el mirall d’una conjuntura social: a partir d’un vast llegat discogràfic, s'explicarà la importància de les arts gràfiques aplicades a les cobertes de discos mallorquins dels últims seixanta anys com a material sensible a la situació social, cultural i política al moment de ser publicats, i també es farà una anàlisi en perspectiva dels aspectes esmentats.
12) Núria Planas Novella. «L'oci turístic a través de les guies de viatge. Una retrospectiva». Les guies de viatge són una font inestimable per veure quins atributs culturals i/o paisatgístics s'oferien al turista per fer durant la seva estada a l'illa. Així, mitjançant aquestes publicacions s'intentarà repassar al llarg de diferents èpoques quines eren aquestes propostes adreçades als visitants, valorant canvis i continuïtats en comparació amb l’època present.
13) Rafel Puigserver Pou. «L'oci a Mallorca vist des de la premsa forana». La premsa forana ha donat compte de les informacions més diverses des de la perspectiva de la premsa de proximitat. Tanmateix, hi ha diferències entre les diferents publicacions en funció de la dinàmica de la pròpia publicació (entitat o empresa editora i periodicitat), així com també la localitat on es publica. Aquesta xerrada oferirà l’anàlisi de publicitats i informacions que es publicaren sobre l'oci per tenir una visió de la manera com es veia l'oci a la Part Forana de Mallorca.
14) Elisabeth Ripoll Gil. «La cultura a Mallorca en el nou marc digital». En aquesta xerrada, s’oferirà una anàlisi de la producció cultural mallorquina i la seva transferència en el marc de la societat de la informació: una via per conèixer les plataformes i xarxes culturals desenvolupades els darrers temps i la incidència que han pogut tenir en els processos de creació i difusió cultural.
15) Sebastià Serra Busquets. «Fires i mercats des d’una perspectiva històrica». Les activitats i la participació ciutadana al voltant de les fires i dels mercats ha augmentat de manera molt considerable, i s’han esdevinguts continuïtats, canvis i innovacions importants en el cas concret de Mallorca.

16) Gabriel Vives Ferrer. «Mite i realitat de l’oci nocturn: el cas de Magaluf». El model turístic que s’ha implantat a Magaluf les darreres dècades ha influït no solament en la transformació territorial i econòmica del municipi, sinó que també ha afectat l’imaginari col·lectiu a través de la creació de prejudicis, idees preconcebudes i generalitzacions recurrents. A més, l’oci nocturn ha esdevingut un element imprescindible de moltes zones turístiques de Mallorca, essent Magaluf un dels punts on s’implantà primer i amb més força.

Metodologia

Seguiment i tutoria presencial a partir dels apunts realitzats en el marc del curs.

Coordinació

Sebastià Serra Busquets i Bartomeu Canyelles Canyelles

Professorat

—Bartomeu Canyelles Canyelles (UIB)

—Arnau Company Matas (UIB)

—Aina Ferrero Horrach (directora del Museu del Calçat d’Inca)

—Josep Maria Figueres Artigues (UAB)

—Xavier Jiménez González (UIB)

—Francesca Lladó Pol (UIB)

—Gabriel Mayol Arbona (docent)

—Antoni Marimon Riutort (UIB)

—Lourdes Melis Gomila (UIB)

—Sofia Moisés Pizà (gestora cultural)

—Bartomeu Mulet Riutort (dissenyador i músic)

—Núria Planas Novella(docent)

—Rafel Puigserver Pou (docent)

—Elisabeth Ripoll Gil (UIB)

—Sebastià Serra Busquets (UIB)

—Gabriel Vives Ferrer (docent)

Preu

Aprofitau el 20% de descompte fins al 31 de maig de 2019 a les 14 h

48 euros: (preu reduït per a matrícules fins al 31 de maig a les 14 h: 38 euros)

— Alumnes de la UIB (inclosos els de títols propis), PDI i PAS, personal d’investigació dels instituts de recerca adscrits a la Universitat i Alumni UIB.

— Estudiants matriculats a titulacions oficials universitàries d'altres universitats, estudiants de secundària i FP: heu de presentar una còpia de la matrícula de l'any en curs. Els estudiants matriculats a universitats estrangeres heu d'enviar la documentació en català, castellà o anglès per verificar que hi estau matriculats.

— Desocupats de l’Estat espanyol: heu de presentar un certificat que estau desocupats un mes abans que comenci el curs.

— Jubilats: heu de presentar una còpia del certificat o resolució de l’INSS de la condició de jubilat o una còpia de la pàgina de la llibreta on consti el darrer pagament de l’INSS.

Altres: 69 euros (preu reduït per a matrícules fins al 31 de maig a les 14 h: 55 euros)

El cost real per persona d'aquest curs és de 198 euros.

Destinataris

Persones interessades en Ciències Humanes i Socials. Professionals i investigadors en el camp de l’oci, la cultura i el turisme. Professionals del camp de la gestió cultural i la comunicació.

Avaluació

Avaluació mitjançant tutoria presencial a partir dels continguts exposats i les notes preses durant el curs.

Nombre de places: 46.

Llengua vehicular: català

Matrícula

Fins al 15 de juliol de 2019

Formulari de matrícula